Les empreses tenen fins al 30 de Juliol per a dipositar el comptes anuals en el Registre Mercantil i la responsabilitat recau sobre l’administrador, tal com indica la Llei de Societats de Capital.

Si no es realitza el dipòsit dels comptes, es procedeix amb el tancament registral, on no s’inscriurà en el Registre Mercantil cap document referit a la societat mentre persisteixi l’incompliment.

Les societats que gaudeixin de línies de finançament han de tenir en compte que les entitats financeres són molt exigents amb que es presentin els comptes perquè puguin demanar-les o consultar-les en el registre públic. La falta de dipòsit pot suposar el tancament d’aquestes línies de finançament. Si el finançament de l’entitat és portada per proveïdors, les exigències són menors, i pot continuar el finançament sense la necessitat de dipositar els comptes.

En el cas de les societats en causa legal de dissolució obligatòria, els administradors que decideixin no presentar els comptes per a evitar accions de responsabilitat sobre els crèdits que hagin nascut després d’aquesta causa, han de tenir en compte que la falta de dipòsit dels comptes anuals en el Registre Mercantil, al costat d’altres evidències, es consideren derivacions de causes de dislocació.

En conclusió, cada societat ha d’analitzar la seva situació definint pros i contres, tenint en compte les necessitats de finançament i els perills d’incórrer en un delicte de falsedat comptable o estafa, per a prendre una decisió beneficiosa el dia de rendir comptes amb el Registre Mercantil.

Encara que sovint els termes estats financers i comptes anuals són presos com a sinònims, existeix una diferència molt subtil entre ells.

El terme comptes anuals és normalment utilitzat per a referir-se a aquells estats financers que són d’obligatòria elaboració i presentació en el Registre Mercantil.

Els comptes anuals són els documents que plasmen els estats financers.