Reial decret llei de regulació del teletreball
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de regulació del teletreball, una norma fruit de l’acord del Diàleg Social, i que situa a Espanya en l’avantguarda del marc europeu en la regulació d’una forma d’organització del treball el protagonisme del qual s’ha revelat essencial durant la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid 19. El Reial decret llei atorga a les persones treballadores a distància els mateixos drets que les que exerceixen les seves activitats en els locals de l’empresa i es fonamenta en la voluntarietat i l’acord de persones treballadores i persones ocupadores.
S’entendrà com a treball a distància regular aquell que es presti, en un període de referència de tres mesos, un mínim del 30% de la jornada o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball.
El Reial decret llei es basa, ha recordat, en la “voluntarietat” per a la persona treballadora i per a l’ocupadora i requerirà la signatura de l’acord de treball a distància, que haurà de formalitzar-se per escrit, registrar-se en l’oficina d’ocupació i lliurar-se a la representació legal de les persones treballadores.
La negativa de la persona treballadora a treballar a distància, l’exercici de la reversibilitat al treball presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l’activitat laboral a distància, que estiguin exclusivament relacionades amb el canvi d’una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància, no seran causes justificatives de l’extinció de la relació laboral ni de la modificació substancial de les condicions de treball.
Al llarg de la norma, el paper de la negociació col·lectiva es reforça, amb remissions expresses tan importants com la regulació de l’exercici de la reversibilitat (volta al treball presencial després d’acordar el treball a distància) per les parts, el dret a la desconnexió, la identificació dels llocs de treball i funcions susceptibles de ser realitzats a través del treball a distància, les condicions d’accés i desenvolupament de l’activitat laboral mitjançant aquest model organitzatiu, una durada màxima del treball a distància, així com continguts addicionals en l’acord de treball a distància.
El text del Reial decret llei contempla els principals drets de la treballadora i del treballador a distància, com ara el dret a l’abonament i compensació de despeses. La persona treballadora no assumirà cap despesa relacionada amb els equips, eines, mitjans i consumibles vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral. A més, la persona que desenvolupa treball a distància podrà flexibilitzar l’horari de prestació de serveis en els termes establerts en l’acord de treball a distància i la negociació col·lectiva. El treball a distància, implantat excepcionalment per l’emergència sanitària, també obliga les empreses a dotar de mitjans, equips i eines, així com al manteniment. La negociació col·lectiva establirà la forma de compensació de les despeses derivades d’aquesta manera de treball a distància.
Es regula, així mateix, el dret al registre horari adequat, que haurà d’incloure el moment d’inici i finalització de la jornada; i el dret a la prevenció de riscos laborals, una avaluació de riscos que haurà de tenir en compte els riscos característics d’aquesta modalitat de treball, especialment factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius.
La utilització dels mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius automàtics garantirà dret a la intimitat i a la protecció de dades, així com el dret a la desconnexió digital anés del seu horari de treball.
Enllaç al BOE del Decret aquí
Imatge de Vinzent Weinbeer a Pixabay
