Els recursos en paper davant Hisenda són extemporanis

Empreses, comunitats de béns i de veïns, obligats des d’avui a dirigir-se a l’Administració en format digital.

A partir d’ara, estan obligats a relacionar-se amb les Administracions Públiques a través de mitjans electrònics i de forma telemàtica, les empreses i altres persones jurídiques, les comunitats de béns -incloses les de veïns- i la resta de les entitats sense personalitat jurídica, així com els qui representin a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració o els professionals amb colegiación obligatòria, per als tràmits i actuacions que realitzin amb les Administracions Públiques en exercici d’aquesta activitat professional.

Aquesta obligació ve regulada per la Llei 39/2015, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), que ha entrat en vigor el passat 2 d’octubre, un any després de la seva publicació en el BOE. Per això, aquests subjectes han de disposar i mantenir vigents els certificats de signatura electrònica.

En el cas que algun dels contribuents present una reclamació econòmic-administrativa o un recurs de reposició en paper, veuran com el Tribunal Econòmic Administratiu (TEA) o l’Agència Estatal d’Administració Tributària (Aeat) dictaminen que el recurs s’ha presentat fora de termini, en aplicar l’article 68.4 de la llei 39/2015, que així ho estableix, i que s’aplica a l’àmbit tributari des del 2 d’octubre.

Així, ho interpreta el president del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), Emilio Pujalte, en un article publicat en el Butlletí Informatiu Tributari del Col·legi de Registradors.

Mentre que la Aeat ha desenvolupat un procediment per a la representació electrònica, en l’àmbit administratiu general encara no està vigent el Registre Electrònic d’Apoderaments, en virtut de la Llei 39/2015, que retarda la seva entrada en vigor a 2017.

L’article 235.5 de la Llei General Tributària (LGT) estipula -després de la reforma per la Llei 34/2015-, que la interposició de reclamacions econòmic-administratives es realitzarà obligatòriament a través de la seu electrònica de l’òrgan que hagi dictat l’acte reclamable quan els reclamants estiguin obligats a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions.

Mancant aclariments d’Hisenda, sembla que aquest precepte és també aplicable als recursos de reposició pel que es disposa en l’article 223.3 de la LGT.

Canvia la data vàlida

Referent a això, Esaú Alarcón, membre de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) i membre del Consell de Redacció de Iuris&Lex, la revista jurídica digital de elEconomista, assenyala que “si connectem tots dos mandats normatius, un recurs o sol·licitud presentat en paper es té per no presentat mentre no s’hagi fet per mitjans electrònics, la qual cosa donat el tradicional col·lapse administratiu en la recepció de les reclamacions, provocarà la seva extemporaneidad, doncs la data de presentació vàlida es retardaria al moment en què s’esmeni l’actuació presencial defectuosa”.

El termini de presentació de paper no compte, el vàlid és el digital.

Pujalte explica que “a partir de l’entrada en vigor de la Llei 39/2015, aquesta norma provoca la extemporaneidad d’aquelles reclamacions econòmic-administratives i els recursos potestatius de reposició que siguin objecte de presentació presencial en termini hàbil, però que siguin objecte de presentació electrònica una vegada finalitzat el termini”.

Informació de: El Economista