Espanya el terror de les hipoteques

Espanya aplica l’impost més car d’Europa per a la constitució de les hipoteques, el mateix que aquests dies està generant polèmica per la decisió del Suprem d’eximir als prestataris del seu pagament i imposar-li-ho als bancs. La decisió, això sí, haurà de ser ratificada dilluns que ve pel Ple de l’Alt Tribunal, article informatiu a la nostra web.

 

En els últims dies, les entitats estan esgrimint en la seva defensa que als països del nostre entorn on existeix aquest gravamen o un de similar -Actes Jurídics Documentats (AJD)- ho sufraguen els clients que demanen el finançament, per la qual cosa de mantenir-se la nova jurisprudència Espanya seria el primer en el qual ho assumiria el sector financer de tota la zona Euro.

A Espanya, l’impost oscil·la entre el 0,5 i l’1,5%, depenent de la comunitat autònoma que grava l’immoble, sent Catalunya una de les quals tenen l’impost més alt. En moltes de les regions, es troba en el màxim, encara que la mitjana se situa en l’1,24%. Solament a Àustria, el percentatge sobre l’import sol·licitat s’acosta, en estar fixat entre un 1 i un 1,2%. A Itàlia, per la formalització del préstec existeix la possibilitat de pagar únicament el 0,25% si el crèdit és a llarg termini -que en hipoteques de particulars supera els 10 anys al nostre país- en el cas que sigui un banc el que finança l’operació. Per a la resta d’operacions, l’impost és del 2%, més alt que a Espanya, però solament és per a contractes amb empreses en la seva major part i a venciments curts.

 

Els responsables de l’anàlisi del dret comparat de l’impost, diuen que, és rellevant perquè incideix en la competitivitat del préstec hipotecari en l’àmbit comunitari, que “hauria de ser homogeni per evitar distorsions no desitjables, més en el context d’una unió bancària”. Seria interessant per tant que la Comunitat econòmica europea legisli de forma homogènia aquest tipus d’impostos, per no afectar negativament als membres de l’Eurozona. En aquest sentit, posa l’accent que hauria de ser el prestatari el que assumís el cost, com en una part dels mercats europeus.

 

Els bancs espanyols estan disposats a afrontar la factura de la taxa d’Actes Jurídics Documentats, si així ho determina finalment el Tribunal Suprem, però es neguen a haver d’assumir devolucions als clients, en primer lloc, perquè la legislació no ha de ser retroactiva i, en segon terme, perquè han estat les agències tributàries de les autonomies les que han recaptat l’impost.

Així i tot, en el sector i en els cercles jurídics, es dona per fet que sigui el que sigui la resolució de l’Alt Tribunal acabarà a Luxemburg, per la qual cosa la batalla legal serà llarga. Podria durar més de dos anys, així que des de la nostra assessoria seguirem informant de les novetats, respecte a l’impost i les hipoteques.