Curiosa la sentència, acomiadat per no modificar la seva jornada

L’article 12.4 de l’Estatut dels Treballadors assenyala que, per a la conversió d’un contracte de treball a temps complet en un a temps parcial, i viceversa, sempre haurà d’operar la lliure voluntat de les parts i, en cap cas, podrà imposar-se per part de l’empresari “de forma unilateral o com a conseqüència d’una modificació substancial de condicions de treball”.

Per necessitats del servei una empresa va oferir a un treballador que passarà la seva jornada de jornada completa a jornada parcial, al que el treballador es va negar, malgrat que la seva negativa l’empresa va decidir posar fi a la vinculació amb el mateix. I aquesta decisió va ser ratificada pel tribunal suprem, en entendre que per la disminució de demanda que va sofrir l’empresa, el canvi horari estava justificat.

L’al·legat del treballador enfront del seu acomiadament va ser la garantia que conté el ja citat precepte que indica: “El treballador no podrà ser acomiadat ni sofrir cap altre tipus de sanció o efecte perjudicial pel fet de rebutjar aquesta conversió”. Desestimada la pretensió del treballador es va proposar com a sentència de contrast, que, en similars circumstàncies, va acabar pronunciant-se per la necessitat d’obrir un “procediment de modificació substancial del seu contracte de treball, per la via de l’art. 41, … Sense realitzar aquesta previsió, encara que s’ accepti que va haver-hi un oferiment no formal, pren una decisió extintiva del contracte de l’actora quan … Es podien haver superat no amb l’extinció sinó amb una modificació de la mateixa”. Aquest pronunciament obria la porta perquè l’empresa unilateralment, via modificació substancial de condicions, modifiqués la jornada del treballador, per les comentades necessitats del servei, ja que mantenir la jornada completa atemptava directament contra els interessos de la mateixa organització.

La pregunta a la qual fem col·lació després de la sentència és:

es pot modificar la jornada dels treballadors per la via de la modificació substancial de condicions? s’ha de realitzar aquesta modificació? O bé, si l’empresa opta per l’extinció del contracte per causes objectives -mentre que el treballador rebutja la reducció de jornada-, pot declarar-se la nul·litat de l’extinció?

En ambdues sentències, la disminució de la demanda de prestació de serveis, van quedar perfectament acreditades i, en ambdues, va existir per part de l’empresa un oferiment formal de procedir a modificar la jornada del contracte passant de temps complet a temps parcial, que s’ajustés a les necessitats de l’empresa.

Basant-se en l’art. 12.4 ET i per la qual “El treballador no podrà ser acomiadat…, sense perjudici de les mesures que, de conformitat amb el que es disposa en els articles 51 i 52.c) d’aquesta Llei, puguin adoptar-se per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”.

La sentència convalida doncs tant l’extinció del contracte per causes objectives acreditades, una vegada que l’afectat es va negar a accedir a la reducció proposada com, de forma implícita, el fet de procedir de l’empresa, rebutjant que aquesta extinció pugui considerar-se una represàlia per part de l’empresa a la negativa del treballador a la modificació. Ja que l’empresa actuo de bona fe per mantenir el treball de l’empleat i va ser ell, qui obeint als seus propis interessos el que va desestimar l’oferta encara coneixent la situació econòmica de l’empresa.